skip to content »

sq66.ru

Hermafrodites sex

Hermafrodites sex-81

En les flors en les quals no es distingeix el calze i la corol·la, les unitats individuals s'anomenen "tèpals".Els estams col·lectivament s'anomenen androceu i els carpels col·lectivament s'anomenen gineceu.

Com a grup els sèpals formen el calze i en grup els pètals formen la corol·la, la corol·la i el calze junts formen el periant.Al voltant d'un 11% de totes les angiospermes són estrictament dioiques o monoiques.Les formes intermèdies de dimorfisme sexual incloent ginodioècia i androdioècia, representen el 7% de les espècies examinades en una investigació sobre 120.000 espècies de plantes.Moltes plantes són autofèrtils i la part mascle pot pol·linitzar la part femenina de la mateixa flor i/o de la mateixa planta.Algunes plantes utilitzen un mètode anomenat autoincompatibilitat per promoure l'heterogàmia (pol·linització a l'exterior).En algunes petites plantes del gènere Arum es produeixen totalment o majoritàriament flors masculines i quan les plantes creixen més se substitueixen per flors femenines en la mateixa planta.

Així Arisaema triphyllum cobreix una multitud de condicions sexuals al llarg de la seva vida, des de les plantes juvenils que no són sexuals a plantes joves que són totes masculines, en créixer més hi ha una mescla de flors masculines i femenines i finalment plantes grosses que tenen principalment flors femenines.

La sexualitat de les plantes cobreix l’àmplia varietat de sistemes de reproducció sexual que es troben en el regne vegetal.

Aquest article descriu els aspectes morfològics de la reproducció sexual en les plantes.

Entre tots els organismes vius, les flors, les quals són l’estructura reproductiva de les angiospermes, són les més físicament variades i mostren la major diversitat de mètodes de reproducció de tots els sistemes biològics.

Carolus Linnaeus (1735 i 1753) proposà un sistema de classificació de les plantes amb flors basat en l’estructura de les plantes, com que les plantes empren moltes adaptacions morfològiques diferents que impliquen la reproducció sexual, les flors juguen un paper important en aquell sistema de classificació.

La manera com l’esperma d’una planta fertilitza l’òvul d’una altra és el determinant de l’estructura d’aparellament de les poblacions que no són clonals La morfologia de les parts de les flors i la seva disposició en la planta controla la quantitat i distribució de la variació genètica, un element central en el procés evolutiu.